Els orígens del moviment obrer a la comarca
El Baix Llobregat ha estat, des de finals del segle XIX, una de les comarques més industrialitzades de Catalunya. La construcció de fàbriques tèxtils, cimenteres, químiques i, més tard, del sector metal·lúrgic i de l’automoció, va atreure milers de treballadors i treballadores.
En aquestes condicions d’explotació, llargues jornades i baixos salaris, van sorgir les primeres associacions obreres, ateneus, cooperatives i societats de resistència. La influència de l’anarcosindicalisme va arrelar amb força a la comarca, estenent la cultura del suport mutu, l’acció directa i l’autogestió.
El paper del sindicalisme revolucionari
Durant el primer terç del segle XX, la CNT (Confederació Nacional del Treball) es va convertir en el sindicat de referència a la comarca, organitzant vagues històriques i lluites que van conquerir millores laborals, així com un potent teixit associatiu i cultural.
A la Guerra Civil, molts pobles del Baix Llobregat van viure la col·lectivització de fàbriques i terres impulsada pels sindicats anarquistes, una experiència d’autogestió obrera que va deixar una empremta inesborrable.
Després de la derrota de 1939, la repressió franquista va desmantellar el sindicalisme revolucionari, però la militància obrera no va desaparèixer. La resistència va continuar a la clandestinitat, amb vagues, boicots i la reconstrucció pacient de les xarxes sindicals.
El ressorgiment del sindicalisme alternatiu
Amb l’arribada de la democràcia, el moviment obrer al Baix Llobregat va viure un procés de reorganització. Sindicats com UGT i CCOO es van institucionalitzar, però una part important de militants anarquistes i combatius es van negar a renunciar a l’autonomia, l’autogestió i l’acció directa.
D’aquesta ruptura va néixer la CGT (Confederació General del Treball), hereva dels principis anarcosindicalistes i decidida a mantenir un sindicalisme independent, de base i sense lligams amb partits polítics ni subvencions.
La CGT al Baix Llobregat
Avui, la CGT del Baix Llobregat continua sent una organització viva i combativa, amb presència en nombrosos sectors: transports, ensenyament, sanitat, metall, administració pública.
L’activitat sindical es combina amb la participació en lluites socials més àmplies: feminisme, habitatge, ecologisme, solidaritat internacionalista. La comarca, marcada històricament per la lluita obrera, continua essent un espai clau per a l’organització de la classe treballadora.
Un sindicat per a la transformació social
La CGT del Baix Llobregat no es limita a negociar convenis: el seu horitzó és molt més ampli. Es tracta de construir, dia rere dia, una alternativa al capitalisme i a l’autoritarisme, practicant l’autogestió, la solidaritat i el suport mutu.
El llegat de més d’un segle de lluites obreres a la comarca ens recorda que els drets no es regalen: es conquereixen col·lectivament al carrer i als centres de treball.